Els estrets d'Arnes

A l'interior de Tarragona, molt al sur, allí on Catalunya s'acosta a la Comunitat Valenciana i a Aragó, hi ha rius i gorgs com aquests, als Estrets d'Arnes:

Creuant a Terol, la zona del Parrizal de Beceite és preciosa per caminar i ens van dir que La Pesquera per banyar-se, però no ens va donar temps.

Estany de Vilaüt

L'Empordà no pot entendre's sense la tramontana,

que inclina pins fins arran de terra,

seca tots els paisatges que toca,

s'emporta lluny les paraules 

i obliga a refugiar-se

per no embogir...

un d'aquests refugis és l'aguait de l'estany de Vilaüt,

un silenciós i desert amagatall de fusta

on les hores passen lentament 

observant i escoltant

fotges, ànecs de coll verd, arpelles, bernats pescaires i gavines, entre molts altres ocells que donen vida als increibes aiguamolls de l'Empordà.

La pau d'aquella tarda de vacances, compartida amb el meu germà, torna ara en mig de la bogeria de Buenos Aires.

Sin patriarca

Murió mi abuelo, el patriarca, mandón, gritón, de derechas y del Real Madrid hasta la médula. Crucé el océano como un rayo, no por él, sino para abrazar a mi abuela, dulce, elegante, humilde, mansa y mullida, no sea que no pudiese volver a hacerlo más.