Estany de Vilaüt

L'Empordà no pot entendre's sense la tramontana,

que inclina pins fins arran de terra,

seca tots els paisatges que toca,

s'emporta lluny les paraules 

i obliga a refugiar-se

per no embogir...

un d'aquests refugis és l'aguait de l'estany de Vilaüt,

un silenciós i desert amagatall de fusta

on les hores passen lentament 

observant i escoltant

fotges, ànecs de coll verd, arpelles, bernats pescaires i gavines, entre molts altres ocells que donen vida als increibes aiguamolls de l'Empordà.

La pau d'aquella tarda de vacances, compartida amb el meu germà, torna ara en mig de la bogeria de Buenos Aires.