domingo, 23 de agosto de 2009

L'amant de la poesia persa

Va començar a viatjar amb un Kadett familiar reciclat anomenat Gàndalf que morí per un sobreescalfament. Posteriorment va ser ella la que quasi mor a mans d’un Aragorn que li va trencar el coll i la va mantenir un any en conserva, fins que va decidir que els avions ja no li feien por, i un cop sentides i escoltades totes les històries de la guerra de la seva vistosa capital de comarca, va decidir aprendre a parlar estrany per sentir les històries dels altres… ara es dedica a furtar-les i explicar-les com si fossin seves.


Un dia va arribar a Kabul per completar la seva tesi doctoral i es va enamorar de la cultura persa. Aquí segueix. Preparant la tesi doctoral. Col·laborant amb la Fundació per unes Eleccions Netes i Justes (FEFA en anglès). I escoltant recitals de poesia.

Diu que si dones un puntapeu a l'Afganistan et surt un poeta. Que durant els talibans, quan tots els plaers estaven prohibits, la gent se seia sota els arbres i pensava poemes. I que cap periodista parla d'això.

Ella es diu Èlia.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Nena, que maco! Mil merci! i el títol m'encanta! Petonàs èlia

Anónimo dijo...

naucil veliko